Adaptació dels cavalls a un nou pupilatge. PART 1
Tempus Fugit
mayo 11, 2020
Adaptació dels cavalls a un nou pupilatge. PART 2
mayo 27, 2020
U s direm un secret sobre els cavalls: són animals de costums. Val, potser no és un secret. La qüestió és que, quan canviem un cavall de lloc, hem de procurar fer les coses de manera que tingui el menor estrés possible. De vegades, però, especialment amb cavalls grans que fa temps que no es mouen, aquest estrés és inevitable i només podem fer que l’adptació sigui el més ràpida possible.
El canvi també pot ser un costum, això per començar. Si els cavalls són acostumats a canviar de camp, a que els canvi són sempre amb algun premi, a que els treguin, a anar a indrets nous amb remolc o de passeig, les coses són molt més fàcils. Tot això forma part del maneig, i en el nostre cas només passa amb cavalls que venen de vacances o de recuperació.
El més normal és que tinguem cavalls que han desenvolupat artrosi i/o que ja són molt grans, o que van ser el cavall d’algun menut que en fer-se gran ja no practica l’equitació… Sigui quina sigui la raó, els cavalls que venen jubilats, normalment, porten molt de temps sense moure’s, i, segons d’on vinguin, en algun cas literalment.
L'Alf és ideal per acompanyar nous residents.
Així que el que fem és introduïr el cavall en un espai ampli, on tingui lloc per moure’s i que pugui veure altres cavalls.En funció de com el veiem (si està nerviós després d’un parell de dies o no, si busca molt els indrets des d’on pot veure altres cavalls o no), el passem directament a un camp amb cavalls semblants en edat i energia, o li posem algun company “segur”: un candidat habitual és l’Alf, l’ase, o en Pablo, el fiord, o el Bombó. La qüestió és que siguin poc dominants. Així evitem baralles i excés de corredisses els primers dies...
Aquesta, però, és només la introducció. Després caldrà crear un entorn més permanent per al nouvingut.
